L’artista plàstica Mae Egui presenta
l’exposició Elements, un espai on apropar-se
als motius principals de la seva creació
pictòrica.

Fulles i arbres, dones i plomes, àtoms
llunyans i planetes propers. Imatges
instantànies que semblen dir:

Dins i fora, amunt i avall, tot està lligat.

• Elements, de Mae Egui

ELEMENTS de Mae Egui és una invitació a un
viatge. Un viatge per paisatges fantàstics,
per somnis perduts en planetes imaginaris,
on la natura i les persones viuen en
harmonia.

Una harmonia que contacte amb el nostre
"jo" més profund, una harmonia en el
nosaltres. Un lloc on els planetes i els éssers
que els habiten conviuen de forma pacífica
i suggerent.

• Un viatge per paisatges fantàstics, per Joan Contreras

Imatges que ens ajuden a volar dintre de
records d'infantesa on el que és
impossible es torna real, on els arbres
s'impregnen de la màgia de la lluna i el
sol, desfent qualsevol de solitud per on
puguem passar.

• Añadir una llamada a la acción

Una invitació a apropar-nos a protagonistes
immersos en petites tendreses com la
d'uns cabells acaronats pel vent, d'unes
onades que mullen el nostre cor i cels on el
Petit Príncep dansaria feliçment. Els tons
càlids ens envolten d'escalfor. Els blaus
suggereixen profunditat i consciència. La
natura és el centre del món i, al seu voltant,
un aire de fraternitat que inunda i
commou el nostre interior.

L'obra de Mae Egui es distingeix per una aproximació pictòrica
que busca una societat més harmònica amb la natura. La
seva pintura, amb degradats senzills i colors pastels combinats
amb tonalitats brillants, crea una estètica única i gairebé
onírica, allunyada de la perspectiva clàssica. Aquesta falta de
complexitat tècnica és una elecció deliberada que convida a
reflexionar sobre la condició humana i la percepció de la realitat.

La seva obra, que pot ser vista com un acte de rebel·lia contra les
normes acadèmiques, és una recerca d'equilibri en un món ple
de pretensions. A través de la seva aparent ingenuïtat, Mae Egui
ens invita a qüestionar què és el que realment importa.

La seva pintura, espontània i sense filtres, reflecteix la
complexitat de l'ésser humà i ens fa replantejar les nostres
nocions sobre l'autenticitat i el valor, tant en l'art com en la
vida.

• Mae Egui: La recerca de l’autenticitat a través de la pintura

Saltem des del cotó esquinçat del cel

sense saber d'on venim,

amarrats per cordes invisibles

i en terra de ningú aparquem.

Segurs que ens tornaran cel amunt

quan hàgim sobrevolat desert endins,

o submergit en aigua salada blau intens

o trepitjat els cims més alts.

Levitant en el món dels somnis

quan es desfan els núvols pel vent

igual quan els sentiments emergeixen

i es tenyeixen de rosa suau a la posta

com l'amor real amb estada a l'ànima

es tornen gris profund durant la nit.

Com les ments en lluita que estimem,

d'elles venim, des d'elles baixem,

sota elles plorem, amem i riem.

Des dels núvols saltem.

Mae Egui

DES DELS NÚVOLS

Mae Egui, en centrar-se en esdeveniments quotidians, ens revela la bellesa de la
vida diària i ens convida a valorar els instants més simples. La seva obra ens
porta a reflexionar sobre la importància dels petits detalls i com, sovint, són
aquests moments els que donen veritable significat a les nostres experiències.
A través de les seves representacions visuals, Egui planteja preguntes sobre el
sentit de la vida i la connexió entre l'individu i el seu entorn. Les seves imatges, tot
i la seva aparent senzillesa, transmeten veritats profundes sobre la condició
humana. La seva pintura sovint reflecteix experiències universals com l’amor, la
pèrdua, l’esperança i la recerca de sentit, tocant temes que ressonen amb
qualsevol persona, independentment del seu context cultural o social.

Les formes en les seves obres solen ser simples, gairebé infantils, reforçant la idea
que l’art pot ser accessible per a tothom. En prescindir de la complexitat tècnica
i estilística, s’obre un espai perquè l’espectador es connecti de manera intuïtiva
amb la peça. Aquesta connexió visceral entre l’artista i el públic convida a una
reflexió sobre la comunicació no verbal i com, sovint, les emocions més profundes
s’expressen de formes que les paraules no poden transmetre.

• La seva obra no és simplement un estil artístic; és una manifestació de la
  filosofia humana en la seva forma més pura. A través de la seva senzillesa, ens
  impulsa a explorar conceptes complexos com la veritat, l’autenticitat, la narrativa
  de la vida quotidiana i el seu significat social.

L’immensitat del quotidià

Calendari exposicions