L’artista plàstica Mae Egui presenta
l’exposició Elements, un espai on apropar-se
als
motius principals de la seva creació
pictòrica.


Fulles i arbres, dones i plomes, àtoms
llunyans i planetes propers. Imatges
instantànies que semblen dir:

Dins i fora, amunt i avall, tot està lligat.


  • Elements, de Mae Egui

ELEMENTS de Mae Egui és una invitació a un
viatge. Un viatge per
paisatges fantàstics,
per
somnis perduts en planetes imaginaris,
on la natura i les persones viuen en
harmonia.


Una harmonia que contacte amb el nostre
"jo" més profund, una harmonia en el
nosaltres. Un lloc on els planetes i els éssers
que els habiten
conviuen de forma pacífica
i suggerent.



  • Un viatge per paisatges fantàstics, per Joan Contreras

Imatges que ens ajuden a volar dintre de
records d'infantesa on el que és
impossible es torna real, on els arbres
s'impregnen de la
màgia de la lluna i el
sol, desfent qualsevol de solitud per on
puguem passar.



  • Añadir una llamada a la acción

Una invitació a apropar-nos a protagonistes
immersos en petites tendreses com la
d'uns cabells acaronats pel vent, d'unes
onades que mullen el nostre cor i cels on el
Petit Príncep dansaria feliçment. Els tons
càlids ens envolten d'escalfor. Els blaus
suggereixen profunditat i consciència. La
natura és el centre del món i, al seu voltant,
un aire de fraternitat que inunda i
commou el nostre interior.


En el camí de les cavernes,
travessar esferes internes,
anidar-se dins l’aigua que
s’escola entre les arrels.

  • Mae
    Egui

Anant a caminar a terres de ningú, per Ana Blasco


Mae Egui (Barcelona, 9 de gener de 1947) ha convertit la seva obra en un
espai de resistència i renovació. Tot i estar destinada a una vida tradicional
com a mare i esposa, va trencar amb les convencions socials per construir
un camí artístic profundament personal i transformador.


Després de casar-se i ser mare de dos fills, va decidir divorciar-se i
traslladar-se al Montseny, les seves estimades muntanyes. Allà va començar
un període prolífic que abasta una gran diversitat de tècniques i materials
pictòrics, la il·lustració, el muralisme, la llana artística, els paintings i els
tallers creatius per a persones de totes les edats.


Tot i la seva formació acadèmica, Mae Egui va optar per allunyar-se dels
cànons artístics tradicionals, creant un estil propi. La seva aparent senzillesa
és, en realitat, una eina poderosa d'expressió, on l'art es converteix en un
vehicle de resistència i una plataforma per transmetre l’estima per la
natura i la necessitat de protegir-la.


  • El seu món simbòlic, ric i profund, no només es presenta com un refugi per
    a la creativitat, sinó que també obre la porta a un futur en què totes les
    formes de vida són valorades i celebrades. La seva obra, íntima i universal
    alhora, ens convida a repensar la relació entre l'art, la natura i les emocions
    humanes.

Quan els colors es tornen màgia, els pots agafar
amb la punta dels dits, barrejar núvols
disseminats, cels estriats de magenta i or,
aigües esmaltades que reflecteixen les
muntanyes i la seva llum tornassolada.

Podem mirar, però els colors se senten i la seva
energia recorre el cos, des del centre del cor.

Només d'aquesta manera puc pintar.


  • Mae Egui

Sentir els colors

L'obra de Mae Egui es distingeix per una aproximació pictòrica
que busca
una societat més harmònica amb la natura. La
seva pintura, amb degradats senzills i colors pastels combinats
amb tonalitats brillants,
crea una estètica única i gairebé
onírica, allunyada de la perspectiva clàssica. Aquesta falta de
complexitat tècnica és una
elecció deliberada que convida a
reflexionar sobre la condició humana i la percepció de la realitat.

La seva obra, que pot ser vista com un acte de rebel·lia contra les
normes acadèmiques, és una recerca d'equilibri en un món ple
de pretensions. A través de la seva aparent ingenuïtat, Mae Egui
ens invita a qüestionar què és el que realment importa.

La seva pintura, espontània i sense filtres, reflecteix la
complexitat de l'ésser humà i ens fa replantejar les nostres
nocions sobre l'autenticitat i el valor, tant en l'art com en la
vida.

  • Mae Egui: La recerca de l’autenticitat a través de la pintura
  • Les muntanyes de Mae Egui

Saltem des del cotó esquinçat del cel

sense saber d'on venim,

amarrats per cordes invisibles

i en terra de ningú aparquem.

Segurs que ens tornaran cel amunt

quan hàgim sobrevolat desert endins,

o submergit en aigua salada blau intens

o trepitjat els cims més alts.

Levitant en el món dels somnis

quan es desfan els núvols pel vent

igual quan els sentiments emergeixen

i es tenyeixen de rosa suau a la posta

com l'amor real amb estada a l'ànima

es tornen gris profund durant la nit.

Com les ments en lluita que estimem,

d'elles venim, des d'elles baixem,

sota elles plorem, amem i riem.

Des dels núvols saltem.


Mae Egui


DES DELS NÚVOLS

Mae Egui, en centrar-se en esdeveniments quotidians, ens revela la bellesa de la
vida diària i ens convida a valorar els instants més simples. La seva obra ens
porta a reflexionar sobre la importància dels petits detalls i com, sovint, són
aquests moments els que donen veritable significat a les nostres experiències.
A través de les seves representacions visuals, Egui planteja preguntes sobre el
sentit de la vida i la connexió entre l'individu i el seu entorn. Les seves imatges, tot
i la seva aparent senzillesa, transmeten veritats profundes sobre la condició
humana. La seva pintura sovint reflecteix experiències universals com l’amor, la
pèrdua, l’esperança i la recerca de sentit, tocant temes que ressonen amb
qualsevol persona, independentment del seu context cultural o social.

Les formes en les seves obres solen ser simples, gairebé infantils, reforçant la idea
que l’art pot ser accessible per a tothom. En prescindir de la complexitat tècnica
i estilística, s’obre un espai perquè l’espectador es connecti de manera intuïtiva
amb la peça. Aquesta connexió visceral entre l’artista i el públic convida a una
reflexió sobre la comunicació no verbal i com, sovint, les emocions més profundes
s’expressen de formes que les paraules no poden transmetre.

  • La seva obra no és simplement un estil artístic; és una manifestació de la
    filosofia humana en la seva forma més pura. A través de la seva senzillesa, ens
    impulsa a explorar conceptes complexos com la veritat, l’autenticitat, la narrativa
    de la vida quotidiana i el seu significat social.

L’immensitat del quotidià

Caminar per camins plens de roques
incandescents, replegar-se en veure
el resplendor de les profunditats.

Calendari exposicions

Sala Can Ramis

(Sant Celoni)


  • 14.12.2024 al 06.01.2025

Biblioteca Ferran Soldevila

(Santa Maria de Palautordera)

  • Activitat de presentació: divendres 14 de febrer a les 18 h
  • 04.02.2025 al 28.02.2025
  • AGENDA OBERTA